Se les coneix com les dones mula o portadores de Melilla. La seva feina consisteix en transportar pesades càrregues a través de la frontera d’Espanya cap al Marroc. Algunes fan 3 o 4 viatges al dia fins al “Barrio Chino” transportant fins a 80 kg.

Es tracta de dones que a dia d’avui arrisquen les seves vides com a conseqüència del treball físic portat a l’extrem. Es porta a terme en condicions de semi-esclavitud. Aquest treball vol fer visible la seva situació i homenatjar-les.

Les tècniques de teixidura artesanal mitjançant cintes i cordons tenen protagonisme a la col·lecció. Les peces es creen a partir de la tècnica de la cistelleria, el macramé, la jarapa, el braiding i els nuats. Els nuats simbolitzen les cordes de les portadores i l’esclavitud.

Les peces de goma elàstica recorden la feina prèvia al viatge de les portadores, que consisteix en amagar tot el material possible tocant al cos i embolcallar-lo amb film de plàstic. La utilització de la goma elàstica simbolitza l’opressió i la falta de llibertat.

La cinteria juga un paper important en aquesta col·lecció, es treballa teixint-la i com a detall per subjectar parts de peces.

El patronatge es treballa a partir de la càrrega, motxilles, etc… alhora que segueix la línia de peces oversize. La superposició de capes on s’hi amaga material és una inspiració per treballar en aquest sentit.

Els estampats es treballen amb la tècnica de la serigrafia i evoquen els típics murs en forma de gelosia aràbica.

Predominen colors que volen recuperar l’harmonia i ens acosten a la terra. Colors blanc, cru i terra que evoquen al fang i gamma de caquis.

Les transparències inspiren a l’hora de superposar teixits, alguns semi-transparents, altres calats. Teixits de lli 100%, cotó 100%, ras de seda, voile de seda, cotó orgànic procedent d’Andalusia.