Col·lecció inspirada en la Ruta de la Seda, un camí originàriament de caravanes de camells que partien des de la Xina per vendre seda a Europa. 

L’experiència nòmada de resseguir la Ruta de la Seda fins el Kyrgyzstan va obrir-me les portes a descobrir infinitat d’influències i noves referents. A Kyrgyzstan les dones són l’eix vertebrador de la família i percebudes com a principi fundacional de la nació. Kurmanjan Datka, governant kirguisa al Segle XIX, és la màxima expressió de la fortalesa i determinació de les dones kirguís. El seu llegat serveix d’inspiració per a la col·lecció.

El patronatge parteix de peces antigues de famílies nòmades i es combina amb altres contemporànies per plasmar aquesta dualitat. Les formes oversize i orgàniques donen pas a peces còmodes que no cenyeixen i permeten la llibertat de moviment, ja que han de servir per treballar i protegir de les inclemències del temps. Les superposicions són molt presents en tota la col·lecció. El volum s’utilitza en peces simbòliques prenent l’arquitectura d’Àsia central com a punt de partida.

L’ús de la cinteria i cordó és una constant per poder treballar l’artesania, tant en teler manual com amb la tècnica de punt de mitja. Els jerseis de punt es creen a partir de trossos que es combinen i recorden els mosaics. S’utilitza la goma elàstica per teixir manualment capes que protegeixen i simbolitzen la tradició.

Els prisats evoquen les cúpules de l’arquitectura aràbica tan present a Àsia central, es treballen amb teixits tècnics, de cotó i de llana. S’estampa el prisat per trencar el dibuix i formar un efecte trencadís. 

Els teixits es treballen amb repunts i buata buscant la similitud amb els antics abrics acolxats masculins. Aquests teixits volen protegir i escalfar.

Predominen les composicions naturals, de llana, mohair, alpaca, cotó i seda. El teixit de neoprè s’utilitza per peces exteriors. La pell pren protagonisme per formar peces aptes pel viatge.

La importància del color es reflecteix en l’estampat. La lectura es fa des del punt de vista més auster i simbòlic com a element de decoració; es treballa amb colors bàsics i lluents com a símbol de la riquesa de teixits. S’estampa amb la tècnica de la serigrafia i representant una gelosia de clars/obscurs. 

La carta de color s’acosta al nomadisme i alhora és rigurosa amb les tonalitats. Predominen el negre, gris, terra i caqui.  

Els barrets i teixits sobre el cap reflecteixen la identitat cultural i religiosa i el seu ús està influenciat per l’època en què les dones eren sanadores. Els metres de tela que portaven al cap servien per embenar ossos trencats o embolcallar nadons acabats de néixer.